El gat de la senyora Mundeta va baixar del primer pis tot badallant. A la tarda sempre baixava a veure què li donaven de menjar els néts, que aprofitaven qualsevol excusa per deixar de fer els deures i entre elles la seva preferida era acaronar i sobrealimentar el Mixu, gat que per cert patia cert sobrepès.
Els néts, dos adolescents del seu temps, eren bons nanos malgrat la seva insistència en semblar un parell d’estúpids pedants obsesionats amb el seu pentinat. Tampoc se’ls pot culpar, fills de la generació Justin Ojos de Weber, qui no estaria obsesionat amb el pentinat? Tot era més fàcil als noranta, amb Cobain deixant les grenyes a l’alçada de tendència estètica, amb les Dr. Marteen’s per anar amb pas ferm per la vida. No, el pop de finals de la primera dècada dels 2000 era sens dubte un repte molt més gran per als adolescents que ara, tenint menys llargada capil·lar per a cobrir els brots d’acné, s’havien d’esforçar en mantenir més de la meitat del seu gruix capil·lar a la part frontal del crani, amb l’extra afegit d’haver-los de mantenir visiblement nets i naturals, sense brillantina o cap altre agent cosmètic. Això s’aconsegueix mantenir durant una hora amb l’ajuda d’un secador. A partir d’aquest moment esdevenen imprescindibles constants reajustaments, davant miralls, aparadors o si cal, la pantalla no iluminada del telèfon mòbil.
La senyora Mundeta feia anys que no tenia que ajudar a fer els deures als seus néts, afortunadament ja havien arribat a aquella edat en què els professors et donen permís per no copiar els enunciats dels exercicis i en què la dificultat dels exercicis supera sobradament la dels jeroglífics d’Ocón de Oro.
Era doncs, una tarda tranquil·la, i el Mixu preveia un round de manyagueries en què la seva victoria, previsible, vindria amb la recompensa d’un tros de pernil dolç de l’entrepà del Joan. La filla de la senyora Mundeta era tradicional a mitges. Al fill gran li va posar Joan, com a l’avi, i si ja se sap que Joans Joseps i Ases n’hi ha a totes les cases, va sorprendre al món batejant al seu segon i últim fill amb el nom de Kylian en honor a un ballarí holandès que va veure en un documental de La2 i li va robar el cor. El veinat mai es va posar d’acord sobre quin dels dos fills havia tingut més bona sort.
